ZBL (Zombie-Based Learning)

ZBL (Zombie-Based Learning)

Quants de vosaltres heu vist alguna vegada un zombi?

Amb aquesta pregunta iniciava els meus 3 minuts de glòria en el TEDxBarcelonaED. Tan sols 4 persones de les 300 que tenia davant van aixecar la mà entre algunes rialles i desconcert. Amb aquest post us faig arribar la meva breu intervenció.

Jo, en els meus 3 minuts de glòria
Jo, en els meus 3 minuts de glòria

Vivim una invasió d’escoles zombis”. Aquesta premissa, com qualsevol generalització, és errònia. Així com segurament ho és la schools kill creativity” de Sir Ken Robinson, salvant les distàncies. La funció d’aquestes afirmacions indiscriminades és captar l’atenció i activar les neurones, per tal de que ens replantegem el sistema educatiu en la seva totalitat.

Existeixen 2 espècies de zombis:

Espècie núm. 1: l’estudiant zombi que es caracteritza per

  • Tenir una baixa motivació.
  • Ser individualista.
  • Tenir un únic objectiu, aprovar.

Espècie núm. 2: el professor zombi que es caracteritza per

  • No tenir passió per la seva feina.
  • Oposar-se a la innovació educativa.
  • Tenir un únic objectiu, que l’estudiant zombi aprovi.

Les escoles zombis funcionen per inèrcia. Estudiants zombis i professors zombis es troben en classes a les quals ja no troben sentit. Els envaeix la rutina i el pessimisme.

Existeixen vàries causes per les quals les organitzacions es tornen zombis, però la principal és estar encallat en un model de gestió del coneixement que ja no existeix.

Les organitzacions educatives eren llocs físics als quals t’havies de desplaçar per obtenir un coneixement. Amb l’arribada de l’era de la informació global, això deixa de ser cert, i davant d’aquesta “amenaça”, les organitzacions educatives es defensen amb els títols. És l’última branca a la qual aferrar-se. I durarà el que duri, però és un model condemnat, donat que aquelles organitzacions que segueixen funcionant en paradigmes caducs es tornen zombis.

Imatge: AJC. Font: Flickr
Imatge: AJC. Font: Flickr

L’ètica hacker, una àrea de coneixement molt recomanable per entendre el nou món que vivim, ens dona algunes pistes per acabar amb les escoles zombis:

  • Absència d’intermediaris: fet que inclou la figura del professor.
  • El ciutadà com a prosumidor (productor i consumidor): el que ens porta a l’autonomia d’aprenentatge, els grups d’aprenentatge col·laboratiu i inclús al moviment maker.
  • Les estructures organitzatives planes: on ja no funciona l’autoritat, sinó les dinàmiques de xarxes i les competències socials.
  • La capacitat de processar informació en comptes de consumir-la: és a dir, alumnes autònoms que recerquen informació, no només memoritzen currículum.
  • La unió de treball i oci: entenguis gamificació o escoles obertes.
  • El fet de tenir veu com a ciutadans: les xarxes socials, encara per explotar, permeten als estudiants expressar-se lliurement, fet que comporta ser crític.
  • Decisions de consum: el què ens porta a la personalització educativa.

Acabar amb les dinàmiques zombis és una decisió a prendre des del lideratge de cada una de les organitzacions. No es pot culpar al sistema, prou d’excuses. Hi ha escoles fent una feina encomiable, sovint invisible y poc reconeguda.

Des de Societat de la Innovació, lluitem contra les dinàmiques zombis a les escoles des de la nostra metodologia de creació de valor basada en reptes. Llancem reptes reals (d’empreses i entitats públiques) als estudiants per tal de que siguin ells els proveïdors de solucions, gràcies a les seves pròpies idees i projectes. El professor es converteix així en un acompanyant, tutor, un guia en el camí. Ja no els hi diu als seus alumnes el que han de fer. En cas contrari, convertiria als seus estudiants, i a si mateix, en zombis.

En aquest vídeo trobareu més informació sobre l’ètica hacker i el moviment maker:

Coneixes escoles que estiguin sortint del seu “estat zombi”? Explica’ns-ho!

The following two tabs change content below.
Héctor Gardó

Héctor Gardó

Consultor d’Innovació Oberta – Responsable de projectes educatius en Induct SEA, S.L.
Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Gestió Pública a la UAB. Sempre vinculat al món educatiu. He estat a l’àmbit públic com a tècnic del Departament d’Ensenyament, al privat com a consultor de negoci i en un centre educatiu com a docent a Dinamarca. Ara com a consultor d’Innovació Oberta a Induct desenvolupo projectes d’educació i emprenedoria a diversos nivells (secundària, FP i universitat). Professor de gestió de les organitzacions a la UAB.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*