Innova o mor: benvingut a la Societat de la Innovació

Innova o mor: benvingut a la Societat de la Innovació

Els que ens seguiu sabeu que Societat de la Innovació és un blog, promogut pels fundadors d’Induct a Barcelona, Joan Ras i jo mateix, però que en realitat, més que un bloc, pretén ser una plataforma oberta per a qualsevol persona o professional que vulgui fomentar la cultura de la innovació.

Aquesta és la intenció i, per això, mai ha estat “el blog d’Induct”. Per aquí han passat i segueixen fent-ho autors com Fernando Lázaro, Angel Alba, Javier Martínez, Pep Orellana o Xavi Olba quan encara no eren part oficial de la família Induct, i molts altres als quals vull agrair la seva participació (podeu visitar el perfil de tots ells a SDLI aquí).

Creiem tant en la necessitat de les empreses i les persones d’activar la innovació en els seus entorns per sobreviure en el context actual, que com més parlem d’innovació, i des del major nombre d’angles possibles, millor. I per això el blog es diu així.

Per això, i també perquè això de la societat de la informació, o la societat del coneixement, s’ha acabat. Hem canviat d’era. Vivim en el que anomenem a Induct la Societat de la Innovació, i ara us vull explicar en què consisteix. Creiem que és important que tant els professionals com les organitzacions (de qualsevol àmbit i tipus!) del segle XXI entengueu el concepte!

Com hem arribat a la Societat de la Innovació

El món ha canviat massa ràpid des del 9 de novembre de 1989, amb la caiguda del mur de Berlín.

Vegem un petit repàs al que ha passat a nivell global:

  • A principis dels 90 vam començar a creure que era la Fi de la Història (com anunciava Francis Fukuyama), una Història governada per democràcies basades en lleis i tecnologies i el suport dels mercats.
  • A mitjans dels 90 ens vam adonar que vivíem en la Societat de la Informació, o la “Societat Xarxa”, com la definia Manel Castells, en la qual el poder es decidia per la nostra capacitat d’accés a la xarxa. En la nova realitat, totes les relacions de consum, producció, influència, i poder estan basades en xarxes d’informació, i propulsades per les tecnologies d’informació.
Manel Castells, sociòleg, autor de la trilogia de "L'Era de la Informació" i "La societat xarxa"
Manel Castells, sociòleg, autor de la trilogia de “L’Era de la Informació” i “La societat xarxa”
  • Aquestes noves tecnologies han començat a canviar tant les nostres realitats, que a principis de la dècada passada vam començar a pensar que el món era pla, és a dir, que era igual on érem, qualsevol podia oferir qualsevol producte o servei de qualsevol lloc del planeta. Xina competia de cop i volta amb els Estats Units, Japó guanyava la batalla de la producció d’automòbils, a l’Índia es realitzaven serveis de comptabilitat o atenció telefònica per a empreses del món anglosaxó. Les cadenes de valor eren i són) cada vegada més globals, i vam creure també que dos països que col·laboraran en la mateixa cadena de valor no podien entrar mai en conflicte. Us recomano aquest resum de “The World is Flat” de Thomas Friedman. Després molt criticat clar, por exemple, des de la Harvard Business Review.
  • Tal era el poder dels mercats globals, que gairebé hem traspassat la nostra sobirania a les grans multinacionals. Ja no només tot depèn dels estats. El poder de les multinacionals és de vegades molt més gran. I comencen a aparèixer moviments antiglobalització, i autors denunciant el poder de les marques, com Naomi Klein amb el seu No Logo.

 

  • Un cop tot va començar a ocórrer a la xarxa, ens vam adonar que la clau era canalitzar i filtrar aquesta informació, per convertir-la en coneixement de valor. I vam començar a parlar de la societat del coneixement. Ciutats com Barcelona van transformar el seu model industrial cap a la nova era basada en les noves tecnologies i la societat del coneixement. Era l’època del web 1.0. i el web 2.0.
Imatge extreta d'una presentació de 22 @ a Slideshare
Imatge extreta d’una presentació de 22 @ a Slideshare
  • Neix l’economia col·laborativa, mentre seguim en l’eterna lluita per crear un model que funcioni millor que el massa desigual binomi capitalisme-democràcia. The “odd couple”, segons Wolf (Financial Times).
  • Tots aquests moviments van impactar a nivell cultural també, i vivim ja en una  “societat líquida” (gràcies Zigmun Bauman), en la qual les realitats sòlides dels nostres avis, com el treball o el compromís, s’han esvaït. Una societat en la qual res és permanent, tot canvia abans de convertir-se en hàbit. Així, les habilitats es converteixen en poc temps en discapacitats, els èxits en fracassos. Vivim en la incertesa constant, en la lluita eterna per no quedar obsolets. El que en el mercat laboral diríem precarietat. Això impacta fins i tot en la nostra capacitat de ser feliços: en un entorn tan canviant, ens replantegem constantment les preguntes de “qui sóc?”, “Vull fer el que faig?”, “Quin sentit i propòsit tinc?”. I busquem la felicitat en realitats fictícies com les xarxes socials, en què les habilitats socials no són realment necessàries.

I el món segueix avançant cada vegada més ràpid, mentre ens acostem a 2020. Algunes tendències disruptives seguiran canviant com vivim, per exemple:

  • Creixent creació de dades: el 2020 crearem 40ZB a l’any, per 1ZB del 2010. El que dóna per crear una columna de cd ‘s d’aquí a la Lluna i tornar!
  • La tecnologia aplicada en els humans, per allargar les nostres vides i millorar les nostres habilitats, el transhumanisme, és inevitable. Aquí ja vam parlar en el seu dia de Neil Harbisson, el primer ciborg.
  • L’automatització de tot, també dels serveis, que incrementa el ritme de destrucció de llocs de treball de baix valor afegit.

Han passat gairebé 30 anys, però el món d’avui no s’assembla en res a aquell 1989 quiet, fred, binòmic (comunisme o capitalisme, URSS o els Estats Units, Nike o Adidas) en el qual la tensió era predictible: se sabia qui podia fer què, i quins danys podia causar a qui. Això ja no és així.

Llavors, què és la Societat de la Innovació?

La societat de la innovació és una societat en la qual el canvi no només és constant, sinó a més és creixent.

La societat de la innovació és una societat on desenes de tendències de tot tipus es superposen, i cada vegada som menys capaços d’entendre-les.

La societat de la innovació és una societat en la qual l’entorn, més que complicat, és complex.

Diferencia entre complejo y complicado, por Bettina von Camp
Diferència entre complex i complicat, per Bettina von Stamm

La societat de la innovació és una societat en la qual el resultat de qualsevol decisió que prenguem, és incert.

La societat de la innovació és una societat en la qual les relacions socioeconòmiques són volàtils.

La societat de la innovació és una societat on la digitalització redueix el nivell d’ingressos de qualsevol indústria, fins al cost marginal 0 (recomanem el llibre de Rifkin):

La societat de la innovació és una realitat en la qual el poder de decisió està a les mans dels usuaris, més que en les empreses.

Campanya en què usuaris aconsegueixen a través de change.org canviar la política de comissions de Bank of America
Campanya en què usuaris aconsegueixen a través de change.org canviar la política de comissions de Bank of America

En la societat de la innovació, les dades són el poder, i el sistema de dades és gairebé el nou déu, la nova religió (podeu veure aquest post que vaig escriure sobre “Homo Deus”).

En la societat de la innovació, les persones confiem més en els nostres amics més propers que en les fonts d’informació tradicionals (empreses, institucions, mitjans tradicionals, blocs…). És el que té la infoxicació d’Alfons Cornella, ens fa creure als que tenim més a prop, ens dóna més seguretat.

En la societat de la innovació, guanya el més flexible i àgil, més que el més fort. Les empreses han de construir “antifragilitat”, més que fer-se forts i grans en un àmbit o especialitat concreta.

Què implica la Societat de la Innovació per a empreses i professionals?

La societat de la innovació, en definitiva, ho canvia tot, tant a nivell personal com professional:

  • Les empreses tradicionals en què les decisions es prenen des de dalt, estan abocades al fracàs, perquè els de dalt no estan a prop dels consumidors i, per tant, no entenen el que aquests necessiten!
  • En la societat de la innovació, persones i organitzacions vivim en beta constant, obligats a observar, preguntar, relacionar-nos amb persones fora del nostre àmbit, i experimentar de forma constant per sobreviure als canvis. És el que De Bono diu l’ADN Innovador.
  • I a nivell personal, haurem d’acceptar que la principal habilitat ha de ser saber adaptar-nos al canvi de forma constant. Preparar-nos per no acceptar res com una realitat “veritable”, ja que l’endemà aquesta pot ser una altra molt diferent.

En la societat de la innovació, hem d’estar preparats per al canvi constant, tant personal com a nivell empresa. En la societat de la innovació, la innovació és l’única constant. Innova o mor.

Per això creiem que cal aquesta plataforma oberta que és SDLI, i per això existeix Induct.

Estàs d’acord? Si us plau estarem encantats que ens deixis els teus comentaris sobre què és per tu la Societat de la Innovació. Junts, ¡l’entendrem millor!

Per cert, si comparteixes la urgència de la innovació i la nostra visió, i vols seguir fomentant la Societat de la Innovació, et convidem a escriure al bloc. Només has de escriure’ns aquí.

Creiem en la força que tenim escrivint!

Moltes gràcies per llegir-nos. Fes difusió!

The following two tabs change content below.
Ignasi Clos

Ignasi Clos

Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Graduado en Negocios y Marketing internacional. Fue consultor de internacionalización en las oficinas de los Estados Unidos de Acc10 (Nueva York y Miami) durante 2 años, consultor de Estrategia y Operaciones en Deloitte, SL durante 4 años, y desde 2010 está involucrado en el mundo de la innovación y el emprendimiento, como consultor para pequeños emprendedores, y como Socio Director de Proyectos de Innovación Abierta en la oficina en Barcelona del Grupo Induct. Es professor de Innovación y Emprendimiento en la UPF.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*