Empreses sense caps: Com funciona el model d’autogestió?

Empreses sense caps: Com funciona el model d’autogestió?

És probable que coneguis a moltes persones que estiguin insatisfetes i desconnectades de la seva feina. Això té molt a veure amb la forma en què la societat està organitzada i, principal-ment, amb l’impacte que la revolució digital ha tingut en les relacions humanes.

Els models jeràrquics atenien bé el context de Revolució Industrial, però són insuficients per a la demanda actual, de fet, és comú que les companyies (principalment les grans corporacions) trobin dificultats en acompanyar les evolucions tecnològiques i de consciència. Per sort, hi ha algunes que han pogut actualitzar la seva estructura organitzacional mitjançant el desenvolupament de formats de lideratge horitzontals i models organitzacionals innovadors. Però quan el tema és l’autogestió, encara hi ha molts dubtes i desconfiances.

Un banc de peixos nedant en sintonia és un exemple d'autogestió natural
Un banc de peixos nedant en sintonia és un exemple d’autogestió natural

L’autogestió (que significa administració autònoma), és l’ús de qualsevol mètode, habilitat i estratègia a través de les quals els treballadors gestionen les seves tasques i recursos autònoma-ment. És a dir, donar poder als individus perquè compleixin objectius per si mateixos, sense la necessitat d’agents de validació intermediari (o sigui, els gerents).

Per començar, és important aclarir que l’autogestió no és una falta d’estructura ni de regles (ja que això resultaria un fracàs organitzacional). No podem trencar la piràmide jeràrquica i treure els caps sense repensar la reestructuració dels processos vitals de l’empresa. Per això, és imprescindible que les tasques siguin redistribuïdes entre tots els participants, de manera que els del top de la piràmide guanyin més temps (ja que la seva càrrega de treball disminueix) i la base més autonomia i agilitat (ja que no tindran la seva feina controlada per supervisors directes). En aquest model, l’important és que els treballadors trobin les seves tasques d’especialitat i assoleixin els seus objectius personals, fent que l’empresa també aconsegueixi les seves.

Per comprendre com el model funciona a la pràctica, us presentem la companyia californiana Morning Star, que processa més tomàquets que ningú al món i té un sistema organitzacional completament horitzontal. Hans Younce, treballador de l’empresa, va dir en una entrevista per la BBC que: “La gran màquina de tomàquets ha d’alimentar-se i jo sóc aquí per mantenir-la funcionant. No necessito que algú em digui quin recanvi he de comprar. Qui sap millor què es necessita que la persona que està arreglant la màquina? Així que no tenim un agent de compres”, ha afegit. Per conèixer una mica més a fons com funciona el dia a dia a l’empresa, us deixem un petit documental (en anglès):

Morning Start, una companyia americana que aposta pel model d’autogestió

No obstant això, la transició no és senzilla. És important que el procés sigui una jornada d’aprenentatge individual i col·lectiu. De fet, les empreses que operen sense gerència han d’invertir molt més en entrenaments que les que segueixen models tradicionals. I no només per ensenyar la tècnica als seus treballadors sinó també tallers de comunicació, solució de reptes i interacció social – només així podran superar problemes rutinaris i mantenir una bona dinàmica entre els equips.

Tot i així, la llibertat i l’autonomia poden paralitzar a aquells que van ser educats en cadena de comandament i control (professionalment o educacionalment), però la societat està canviant i si no repensem els models tradicionals de treball, no millorarem les taxes de felicitat pro- professional (que només a Espanya, el 78% dels treballadors es declara descontent amb la seva feina). És important saber que hi ha solucions i que els sistemes horitzontals funcionen quan s’aprèn a lluitar amb friccions i quan comprenem que l’error és part fonamental del creixement.

Si t’interessa el tema, fes un cop d’ull als següents enllaços:

Cómo funcionan las empresas que se deshicieron de los gerentes, de la BBC

Moviments de transformació educativa autogestionats, per SDLI

Revolució en el management: decàleg i manifest de l’empresa rebel, per SDLI

En aquesta empresa, no hi ha caps, per SDLI

Coneixes altres companyies que treballen amb aquest model? Tens una experiència a compartir? Explica’ns-la en els comentaris!

The following two tabs change content below.
Livia Fioretti

Livia Fioretti

Consultora de Innovación Abierta en Induct SEA, S.L.
Brasileña, formada en Coolhunting, Design and Global Trends por ELISAVA-UPF . He trabajado como planner en Ogilvy & Mather São Paulo y en start-ups. Apasionada por la escritura creativa, el cine y las artes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*