12 biaixos cognitius que limiten la nostra capacitat d’innovació – Part II

12 biaixos cognitius que limiten la nostra capacitat d’innovació – Part II

La setmana passada us vàrem explicar què són els biaixos cognitius i com afecten a l’empresa (12 biaixos cognitius que limiten la nostra capacitat d’innovació – Part I). Avui, us presentem els últims 6 biaixos que falten i com limitar el seu impacte en el procés d’innovació. Seguim?

1. Biaix de l’experimentador

El biaix de l’experimentador el veiem molt en equips d’innovació que desenvolupen prototips i busquen validar la solució amb l’usuari. Sovint, trobem que els equips es queden amb aquelles peces informatives de l’experimentació que els ajuden a generar conclusions positives per a poder continuar amb el projecte d’innovació. No obstant això, aquest mateix equip sol estar també infravalorant informació que potser vagi en contra de la continuació d’aquest projecte.

Esbós de prototip
Esbós de prototip

2. Efecte del fals consens

El fals consens també és molt conegut i repetit en processos d’innovació. En efecte, veurem com tendim a creure que els nostres propis valors, hàbits, creences, o formes de fer, són les més comunes entre una determinada població, i que, per tant, la nostra resposta davant un repte d’innovació, o davant d’una solució innovadora, serà una bona representació del que la resta de la població opini sobre el mateix. Res més lluny de la realitat! Aquest problema ens impedirà identificar de forma encertada les necessitats reals dels usuaris per als que volem innovar.

Això també té efecte en la gestió d’equips d’innovació, en la qual persones que puguin tenir opinions divergents, tendeixen a canviar d’opinió ràpidament per coincidir amb l’opinió majoritària, creant una falsa realitat que existeix un consens sobre un repte d’innovació o solució innovadora concreta. Aquest problema impedirà aprofitar la riquesa que suposa la diversitat en la gestió d’equips d’innovació.

3. Biaix per atenció selectiva

Això ho vivim tots en el nostre dia a dia, i pot fer que no vegem passar la gallina dels ous d’or. El veureu amb aquest experiment: quantes vegades es passen la pilota els membres de l’equip que va vestit de blanc?

4. Defensa del estatus

Aquest biaix és el que es produeix quan ens sentim amenaçats o en evidència, posant en perill l’estatus que hem adquirit (ja sigui formal, social, o emocional).

Això pot provocar reaccions perilloses per a la innovació, com, per exemple:

  • Caps que limiten les idees dels membres dels seus equips
  • Caps que no reconeixen l’esforç i el mèrit d’innovació dels membres dels seus equips
  • Caps que, en participar en equips d’innovació, ho fan des d’una posició d’estatus, i tendeixen a no escoltar els altres membres dels equips.

5. Biaix de l’autoservei

Afavorir decisions que augmenten la teva autoestima, que et donen la raó i et fan semblar millor davant els altres. Això implica que algunes idees o projectes d’innovació poden respondre més a agendes personals de les persones que participen en aquests processos, que a les necessitats de l’usuari i oportunitats d’innovació reals de la companyia.

Per exemple, validar idees que vénen de l’àrea en la qual un treballa, o que un lidera, abans que altres projectes innovadors que ha liderat un rival personal, per molt que sigui col·lega dins de la mateixa empresa, suposaria un perill i una limitació de la nostra capacitat d’innovació.

6. Defensa de l’statu quo

L’statu quo és la preferència emocional per l’estat corrent de les coses. Per tal de no canviar (i, per tant, per tal de no esforçar-nos), generem una sèrie de justificacions alternatives perquè sembli que, racionalment, la millor opció sigui la de mantenir les coses tal com estan a dia d’avui.

Per exemple, una frase que generalment defensa l’statu quo és “estem massa ocupats”. Fent les coses que realment importen, se suposa.

Quan generem excuses per no canviar l'estat actual de les coses
Quan generem excuses per no canviar l’estat actual de les coses

7. Efecte de propietat

El client tendirà a valorar de manera més positiva el producte que ja té que un de nou que no té, pel simple fet que el posseeix. Això pot fer-nos pensar que un prototip que vam presentar a un usuari no serà vàlid, quan potser el feedback obtingut ve dirigit per aquest biaix cognitiu.

Per aquesta raó, cal contrastar i validar la solució a través de diferents metodologies, com, per exemple, l’observació en l’ús del prototip, per exemple.

Com solucionar la limitació de la innovació pels biaixos cognitius?

El que acabem de veure és només una representació d’alguns biaixos que poden limitar la nostra capacitat d’innovació. N’hi ha tants! La nostra preferència pel present abans que el futur, la tendència a ser optimista amb els nostres propis projectes més que per als projectes d’altres només perquè són els nostres o, per exemple, quan prenem decisions basant-nos en el que veiem en la fase d’experimentació, ¡sense pensar que això és només una part molt petita de la realitat!

En qualsevol cas, amb aquest llistat de perillosos biaixos cognitius per a la innovació, podem entendre que un dels rols del responsable d’innovació és crear solucions en l’organització, processos, o en l’estructura de l’empresa que ens ajudin a reduir els biaixos cognitius, i que, fins i tot, fomentin biaixos cognitius favorables a la innovació. No us sembla?

Heu viscut en els vostres processos d’innovació, situacions com les exemplificades aquí?

Si vols saber com pots crear entorns que afavoreixin biaixos cognitius positius per a la innovació, només has de contactar-nos!

Ah, i si t’ha agradat el post, per favor, difon-lo! M’encantarà també discutir aquests i altres biaixos en l’apartat de comentaris, aquí sota.

Gràcies per llegir-me!

Per saber-ne més…

10 sesgos cognitivos que manipulan tu opinión sin que te des cuenta (y cómo evitarlos), de Gizmondo

El libro Innovación, Transparencia y Comunicación en Grupos y Organizaciones por diversos autores

Qué son los sesgos cognitivos y como usarlos en marketing, de Luis Maram

The following two tabs change content below.
Ignasi Clos

Ignasi Clos

Soci i Director de Projectes d’Innovació Oberta a Induct SEA, S.L.
Graduado en Negocios y Marketing internacional. Fue consultor de internacionalización en las oficinas de los Estados Unidos de Acc10 (Nueva York y Miami) durante 2 años, consultor de Estrategia y Operaciones en Deloitte, SL durante 4 años, y desde 2010 está involucrado en el mundo de la innovación y el emprendimiento, como consultor para pequeños emprendedores, y como Socio Director de Proyectos de Innovación Abierta en la oficina en Barcelona del Grupo Induct. Es professor de Innovación y Emprendimiento en la UPF.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*