10 motius clau que influeixen en l’èxit d’una startup

10 motius clau que influeixen en l’èxit d’una startup

Un cop més hem completat el curs d’innovació i emprenedoria a ESCI-UPF. Aquest any l’empresa Vallformosa ha llançat un repte, i s’han presentat nou projectes d’innovació extraordinaris elaborats pels alumnes d’ESCI-UPF.

Cal dir que els alumnes d’ESCI tenen una vocació emprenedora molt forta, de fet, un 10% dels alumnes que finalitzen el grau, en els següents 3 anys crea la seva pròpia empresa. En l’última sessió vam treballar precisament l’emprenedoria i el concepte de startup. En els últims anys, en plena crisi, l’increment d’emprenedors ha estat molt important, tal com ja va anticipar Schumpeter. De fet, a la crisi cal afegir un canvi tecnològic radical que canviarà no només l’economia sinó la societat en el seu conjunt.

Schumpeter i els emprenedors

Schumpeter va elaborar la teoria de la concepció cíclica i irregular del desenvolupament capitalista, elaborada el 1911 a la seva Teoria der wirtschaftlichen Entwicklung ( ‘Teoria del desenvolupament econòmic’) mentre feia classes a Czernowitz (actual Chernivtsi, a Ucraïna). En ella recull la seva teoria de l’«esperit emprenedor» (Unternehmergeist), propi dels emprenedors, que creen innovacions tècniques i financeres en un mitjà competitiu en el qual han d’assumir continus riscos i rebre beneficis que no sempre es mantenen en el temps.

Dels projectes d’emprenedoria que s’han generat en els últims anys, podem distingir entre dos tipus principals, d’acord a les característiques del negoci. D’una banda, projectes emprenedors clàssics, i de l’altra, les startups, centrades en models de negoci o tecnologia innovadors. Però quines són les principals diferències entre els dos tipus de projectes?

Projecte d’emprenedoria amb negoci clàssic Startup, negoci innovador
Grandària reduïda, de vegades individual Mida reduïda, no es recomana individual
Aportació de tecnologia Standard Tecnologia innovadora
Negoci lineal (difícil d’escalar) Negoci exponencial (molt escalable)
Vocació local Vocació global
Augmenten en períodes de crisi Augmenten amb canvis tecnològics disruptius
Segueixen les regles del negoci clàssic, en aquest cas de les PIMES No segueixen les regles del negoci clàssic
Nivell de finançament necessari baix Nivell de finançament necessari creixent
Orientats al client en sentit clàssic Orientats al client per necessitat, creació de negoci basat en necessitats del client

Tots dos models són necessaris i generen riquesa. En el segon cas la capacitat de creixement és il·limitada. Això fa que la temptació dels joves per crear una startup sigui tremenda.

Val la pena; crear una startup és una aventura apassionant i on els jugadors guanyen experiència, networking, aprenentatge per a posteriors projectes. Però és important insistir que només 1 de cada 12 startups aconsegueix tenir èxit.

18 errors que maten a les startups. Font: Mark Vital
18 errors que maten a les startups. Font: Mark Vital

Quines són les raons fonamentals del fracàs de les startups?

1. No donar resposta a una necessitat del mercat (42%)

Una startup té la seva raó de ser en solucionar una necessitat d’un grup de persones, no en la tecnologia. La tecnologia ajuda a crear la solució, no és la solució.

2. Quedar-se sense diners (29%)

És la segona raó del fracàs, bé sigui per una mala política d’inversors o per una despesa no ajustada a la capacitat de finançament.

3. No tenir l’equip adequat (23%)

Les persones que formen l’equip de la startup és el seu principal actiu. La seva capacitat de donar resposta a les necessitats del negoci, recerca de finançament, flexibilitat per als canvis són un factor crític d’èxit.

4. No ser competitiu (19%)

En el món de la tecnologia la velocitat del canvi és crucial. En qualsevol moment pot aparèixer un competidor i esborrar-nos del mercat, tot i haver fet els deures.

5. Mala relació preu costos (18%)

L’aprenentatge del model de pricing és un element fonamental del model Lean startup un producte no és car o barat, genera un valor que el client està disposat a pagar, i durant la creació i millora del Mínim Producte Viable cal aprendre dels senyals que ens donen els clients.

Font: Les propulsers
Font: Les propulsers

6. Producte pobre (17%)

En el sentit que no s’adapta a les necessitats del client. Un MPV pot ser senzill, però ha de donar resposta a les necessitats dels clients, que hem comentat en el punt anterior.

7. Model de negoci mal definit (14%)

Una startup juga amb tecnologia i models de negoci innovadors, i probablement no hi ha un únic model de negoci viable. Cal testejar amb diferents possibilitats, en funció del mercat, client, producte, i trobar el model de negoci que millor encaixa amb el projecte.

8. Mala comunicació i màrqueting (13%)

Dos consells,

  1. Comunica,
  2. No ho facis com una empresa clàssica

No comunicar és un problema, no arribem, fer-ho com una empresa clàssica també, arribem a qui no interessa arribar.

Cal buscar els canals que ens permetin arribar als nostres targets: inversors, potencials clients, canals 2.0, esdeveniments d’emprenedors, etc.

9. Ignorar al client

Cal tenir sempre al client del nostre costat, aprendre de la interacció amb ell i introduir millores en el producte. Però atenció una altra vegada:

El primer client, l’early adopter, pot ser un militant de la nostra causa, i dóna resposta a la hipòtesi de valor (té sentit el nostre projecte?). Però amb aquest tipus de clients no n’hi ha prou, què passarà quan llancem el nostre producte al gran públic? Com voldran que sigui? Quines necessitats i preferències tenen? Hem de validar la hipòtesi de creixement (Com és de gran el nostre mercat?).

10. Llançament prematur del producte (13%)

Llançar el producte massa aviat té tres problemes en potència:

  1. El producte no està acabat. Seria el més simple de resoldre. Llança el producte en un conjunt reduït de clients, prova i aprèn
  2. El mercat no està madur. Mala sort, ets massa pioner, el mercat encara no accepta el teu producte
  3. Tecnologia poc madura. Una altra vegada, segueix aprenent fins que la tecnologia permeti, per preu i usabilitat, arribar al gran públic. Com el cas Kodak.

11. Pèrdua de focus (13%)

L’emprenedor es precipita i comença a diversificar abans d’haver après del projecte inicial, i haver-ho ajustat. Una startup sense focus no és valorada pels mercats financers.

Font: Unsplash
Font: Unsplash

12. Desacord entre inversors i emprenedors (13%)

Aconseguir l’equilibri entre les demandes dels inversors i les necessitats de la startup és un punt crític per a garantir el creixement i el seu finançament.

Hi ha més motius pels quals un projecte pot fracassar: mala localització del negoci, el grup d’emprenedors es crema (burnout) o troben una feina ben remunerada, no crear un grup d’advisors potent, no reaccionar a canvis en el producte… però he deixat pel final el motiu amb el qual vaig finalitzar les meves classes a ESCI-UPF: els vaig aconsellar crear el seu propi negoci només si ho fan en alguna cosa que els apassiona. La manca de passió és un motiu important per abandonar un projecte de startup. Amb una startup no espereu guanyar diners, espereu passió i aventura.

En sessions que hem fet amb emprenedors fem servir el model de Simon Saynek, Golden Circle, per explicar el projecte. És important sempre començar per el perquè, llavors serem capaços d’arribar a transmetre la raó de ser del nostre projecte i d’apassionar.

Ja ho sabeu, empreneu amb passió!

Per cert, agrair a Oliver Winkelman, de Bayer Europe la seva participació en la nostra classe, i molta sort!

Us deixem també altres enllaços que segurament us interessaran:

9 Proven Business Models to Consider for Your Startup, del Huffington Post (en anglès)

Top 20 Reasons Why Startups Fail, per Forbes (en anglès)

Las ‘aves fénix’ del emprendimiento: de ‘start ups’ frustradas a negocios rentables, de Kippel

De vegades es guanya i a vegades s’aprèn. Aprenentatge dels errors, de SDLI

Destinacions d’innovació: El museu del fracàs de Helsingborg, per SDLI

The following two tabs change content below.
Joan Ras

Joan Ras

Soci i CEO a Induct SEA, S.L. en Induct SEA, S.L.
Economista i Màster en Economia Aplicada per la UPF. Ha estat consultor d’Estratègia i Operacions durant més de 15 anys, especialment en els sector Ensenyament, Públic, i Salut. Des de principis de 2013, lidera l'oficina a Barcelona del Grup Induct. Professor d’Innovació i Emprenedoria a la UPF.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*